Sequera d'hivern
Sense gebre, damunt la terra dura,
amb les gelades negres els ocells se'n van.
Sota el cel blau, lluent i sense llàgrimes,
l'aire al matí és un cristall d'augment.
D'un color morat fosc a l'horitzó,
les muntanyes s'acosten com la culpa.
Joan Margarit "Casa de Misericòrdia"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada